Precipitat surfejava
cercant l'ona gegant
que com una fona
em va colpejar
i cabussar.
Marejat, quasi ofegat,
vaig començar a nadar...
Sense cap sentit, ni sentiment,
solitàriament...
a contracorrent,
Per què no?
Fart d'enlluernadors fars,
allunyant-me de qualsevol costat...
Endinsant-me a altra mar.
I així vaig començar a navegar:
fugint de tot rumb.
Nàufrag a la deriva...
perdut, però lliure.
Bloquejat em vaig quedar
quan cants de sirenes,
a la llunyania, vaig escoltar.
Tan bocabadat em deixaren
que em vaig tornar a enfonsar.
Plom dins la mar,
la mare que les va parir.
Submergit ara en el fons del món
comence espaiet a bucejar
i, com baix l'agua no sé parlar,
impàvidament comence a balbucejar,
ací en este lloc on m'he aturat.
